martes, 6 de octubre de 2009

Prometeu i Orfeu






El mite de Prometeu



Fill de Jàpet, un dels titans, va aconseguir crear un home amb fang, infonent-li vida amb la guspira d'un raig de Sol. Això va provocar l'animadversió de Zeus, pare dels déus, que es reservava la prerrogativa de crear. A més a més, ensenya a l'home l'ús del foc, de manera que per obtenir-lo ja no necessitava esperar que caigués el llamp, atribut de Zeus, i va deixar de dependre'n. Per això es presenta Prometeu com una al·legoria del progrés i de l'alliberament humà.
Zeus ordenà a Hefest que en la seva farga forgés una dona i l'oferís a Prometeu. Quan va estar acabada la figura, d'aspecte bellíssim, li posà de nom Pandora. El déus l'adornaren amb tota classe de virtuts, i Zeus li lliurà una capsa tancada qua Pandora havia d'oferir a Prometeu com a regal d'esposalles.
Prometeu es negà a acceptar el present de Zeus, però Epimeteu, el seu germà, accedí a casar-se amb Pandora i va obrir la capsa, que contenia tots els mals que avui afligeixen el món. To ti que s'apressés a tancar-la, ja era massa tard per evitar que les desgràcies s'escampessin pertot arreu.
Prometeu va voler venjar-se de Zeus, però aquest ordenà a Hefest que s'apoderés del rebel, el transportés al cim de Caucas i l'hi deixés encadenat, amb un voltor que li devorés les entranyes contínuament, sense possibilitat de morir, ja que la carn es regenerava immediatament. Més tard, Heracles va matar el voltor i alliberà Prometeu del seu suplici.






El mite d'Orfeu



A Orfeu se li atribueix la invenció de la poesia lírica. Prodigiós de la lira, va recórrer Grècia acompanyat.se amb aquest instrument i cantant les festes dels déus i herois. Els qui l'escoltaven quedaven meravellats pel seu art, i fins i tot les feres s'amansien.

Es va enamorar de la nimfa Eurídice i després d'una feliç unió, ella morí víctima de la mossegada d'una serp verinosa. orfeu descendí a l'Hades i pregà al déu que li tornés la seva estimada. Commòs pels tristos càntics d'Orfeu, hi accedí a condició que el poeta no girés el cap per mirar Eurídice fins que no hagués sortir del tenebrós lloc, però ell no pogué contenir la seva impaciència, es girà, i immediatament Eurídice fou retornada al regne de les ombres, i aquesta vegada per sempre.
Orfeu es retirà a un paratge solitari i desolat als monts Ròdopes, on morí en mans de les dones d'aquell lloc, furioses per haver-se negat a prendre per esposa una d'elles.



____________________________



Al principi no parlaven de les coses a travès d'aquestes coses, sinó que s'inventaven mites o religions.
El foc de Prometeu és la intel·ligència de l'home. Quan Prometeu el dona als humans, aquest els hi dona la oportunitat d'estar menys lluny dels déus i ser un ésser més complet i diferent.
Epimeteu dona característiques als animals. Com que no dona cap característica als humans, Prometeu els hi dona el foc.
L'autoconciència és quan hi ha un part de nosaltres en la qual estem dominats pels déus, i hi ha moltes coses que no podem fer.
A partir d'aquests mites, sorgeixen altres déus que no tenen res a veure amb aquests últims.
Déu és qui domia, qui té poder i estima de debò.

Déu és creat o és realment el creador del món i de les criatures que hi viuen, i si és així, per què abans existien uns mites amb certs déus i deeses i nimfes, que no tenen res a veure amb el deú cristià, com s'explica això, i que en podem dir de Alà o de Buda, etc...

També surt Pandora, la capsa de Pandora ( conté tots els mals, les guerres, l'esperança...)
Els déus consideraven que l'esperança era dolenta perquè et feia esperar i no fer res. Et podia portar a un trauma.
Però sobre l'esperança també podem pensar que ens dona més possibilitats d'aconseguir alguna cosa o algú en concret.
Quan parlem de Pandora i la capsa, també entrem en el tema de la misogínia ( odiar, despreciar a les dones).
Per què nosaltres som com som? Perquè pensem
Per què no som com els animals? Perquè els humans tenim la capacitat d'aprendre.

Orfeu: La seva heroicitat ve del fet que va al món dels morts i torna.
El nostre defecte es que no confiem. Cal confiar!.
Tots els mites tenen una part d'educació.
Fa un pacte amb la mort -> la medicina, els transplantaments d'òrgans.
Ens podem afrontar al destí, la mort...

No hay comentarios:

Publicar un comentario