lunes, 19 de octubre de 2009

Concurs de fotografia

Fotografia del gran viatge a Perú, la terra del pachapapa i la pachamama!
La terra de les yames, les vicunyes, més ben dit del tèxtil!
I també la terra d'una gent extraordinària, generosa i molt agradable!
Aquesta és una de les imatges que més m'agrada, és tan imponent el volcà i tan meravellós que em fascina que una cosa així existexi de debò i que hagi tingut el privilegi de veure amb els meus propis ulls.

Àgora

Ja em començat el segon tema. L'evolució. L'ésser humà, d'on venim.
Hi ha una cosa que m'agradaria comentar i és que m'ha agradat molt que el professor ens hagi dit això de la música, en serio, em vaig quedar amb els ulls com dos taronges!
Bé, nomès era un petit comentari.
Aquí us deixo una fotografia d'en Davo, esclau d'Hipatia a la pel·lícula d'Àgora. Aquest personatge té un paper força important en la trajectòria de la pel·lícula!
La recomano! a mi m'ha agradat moltíssim!

miércoles, 7 de octubre de 2009

La Música

Per mi és tant important la música com les matemàtiques, com aprendre filosofia o saber què és una molècula.
Sé que avui no em parlat d'aixó, però crec que la música hauria de ser una assignatura obligatoria fins a 4t d'Eso com a mínim. Tot això bé al fet que avui em escoltat una part de la música del mite de Prometeu i m'ha fet la impressió que les úniques persones que estavem escoltant la música erem 3 persones contades.
Amb això tornem a caure en el tema, que la música no és important per a la gent, tot i que si que escoltem música i tenim ipods i mp4,etc., només un entreteniment.
Si haguès pogut escoltar en silenci com cantava hauria disfrutat encara més del que ja ho he fet.

Bé, deixem aquest tema de la música a part.

Avui, el professor ens ha recordat el tema de la mitologia i em fet un petit i breu resum dels mites i sobre el tema que vam estar parlant el passat dilluns.
Una cosa de la que també em parlat és el racisme dels homes envers les dones.
Els cristians sempre posen el mite d'Adan i Eva.
hi havia un coctel de mites i contes, els relats.
El món dels morts, és el tema de la memòria, dels records i les idees...

Més endavant em vist clarament que/com fem filosofia a la classe.

primer de tot hi ha una sèrie de procediments:
La dissertació: no és una redacció.
hi ha una introducció i una problemàtica.
Al final no he acabat d'entendreu del tot, però amb els exemples i tal...bé havera si la setmana que ve tornem a agafar aquest tema i l'acabo d'entendre una mica millor.

martes, 6 de octubre de 2009

Prometeu i Orfeu






El mite de Prometeu



Fill de Jàpet, un dels titans, va aconseguir crear un home amb fang, infonent-li vida amb la guspira d'un raig de Sol. Això va provocar l'animadversió de Zeus, pare dels déus, que es reservava la prerrogativa de crear. A més a més, ensenya a l'home l'ús del foc, de manera que per obtenir-lo ja no necessitava esperar que caigués el llamp, atribut de Zeus, i va deixar de dependre'n. Per això es presenta Prometeu com una al·legoria del progrés i de l'alliberament humà.
Zeus ordenà a Hefest que en la seva farga forgés una dona i l'oferís a Prometeu. Quan va estar acabada la figura, d'aspecte bellíssim, li posà de nom Pandora. El déus l'adornaren amb tota classe de virtuts, i Zeus li lliurà una capsa tancada qua Pandora havia d'oferir a Prometeu com a regal d'esposalles.
Prometeu es negà a acceptar el present de Zeus, però Epimeteu, el seu germà, accedí a casar-se amb Pandora i va obrir la capsa, que contenia tots els mals que avui afligeixen el món. To ti que s'apressés a tancar-la, ja era massa tard per evitar que les desgràcies s'escampessin pertot arreu.
Prometeu va voler venjar-se de Zeus, però aquest ordenà a Hefest que s'apoderés del rebel, el transportés al cim de Caucas i l'hi deixés encadenat, amb un voltor que li devorés les entranyes contínuament, sense possibilitat de morir, ja que la carn es regenerava immediatament. Més tard, Heracles va matar el voltor i alliberà Prometeu del seu suplici.






El mite d'Orfeu



A Orfeu se li atribueix la invenció de la poesia lírica. Prodigiós de la lira, va recórrer Grècia acompanyat.se amb aquest instrument i cantant les festes dels déus i herois. Els qui l'escoltaven quedaven meravellats pel seu art, i fins i tot les feres s'amansien.

Es va enamorar de la nimfa Eurídice i després d'una feliç unió, ella morí víctima de la mossegada d'una serp verinosa. orfeu descendí a l'Hades i pregà al déu que li tornés la seva estimada. Commòs pels tristos càntics d'Orfeu, hi accedí a condició que el poeta no girés el cap per mirar Eurídice fins que no hagués sortir del tenebrós lloc, però ell no pogué contenir la seva impaciència, es girà, i immediatament Eurídice fou retornada al regne de les ombres, i aquesta vegada per sempre.
Orfeu es retirà a un paratge solitari i desolat als monts Ròdopes, on morí en mans de les dones d'aquell lloc, furioses per haver-se negat a prendre per esposa una d'elles.



____________________________



Al principi no parlaven de les coses a travès d'aquestes coses, sinó que s'inventaven mites o religions.
El foc de Prometeu és la intel·ligència de l'home. Quan Prometeu el dona als humans, aquest els hi dona la oportunitat d'estar menys lluny dels déus i ser un ésser més complet i diferent.
Epimeteu dona característiques als animals. Com que no dona cap característica als humans, Prometeu els hi dona el foc.
L'autoconciència és quan hi ha un part de nosaltres en la qual estem dominats pels déus, i hi ha moltes coses que no podem fer.
A partir d'aquests mites, sorgeixen altres déus que no tenen res a veure amb aquests últims.
Déu és qui domia, qui té poder i estima de debò.

Déu és creat o és realment el creador del món i de les criatures que hi viuen, i si és així, per què abans existien uns mites amb certs déus i deeses i nimfes, que no tenen res a veure amb el deú cristià, com s'explica això, i que en podem dir de Alà o de Buda, etc...

També surt Pandora, la capsa de Pandora ( conté tots els mals, les guerres, l'esperança...)
Els déus consideraven que l'esperança era dolenta perquè et feia esperar i no fer res. Et podia portar a un trauma.
Però sobre l'esperança també podem pensar que ens dona més possibilitats d'aconseguir alguna cosa o algú en concret.
Quan parlem de Pandora i la capsa, també entrem en el tema de la misogínia ( odiar, despreciar a les dones).
Per què nosaltres som com som? Perquè pensem
Per què no som com els animals? Perquè els humans tenim la capacitat d'aprendre.

Orfeu: La seva heroicitat ve del fet que va al món dels morts i torna.
El nostre defecte es que no confiem. Cal confiar!.
Tots els mites tenen una part d'educació.
Fa un pacte amb la mort -> la medicina, els transplantaments d'òrgans.
Ens podem afrontar al destí, la mort...

Vull un coneixement que em manca

Avui, em resolt els problemes d'internet, tot lo relacionat amb el blog per fer el diari i també em parlat de la pàgina web del Campeny.

També em comentat el text de Bertrand Russel. No us en puc dir gaire cosa d'aquest text, vaig faltar un dels dies i aquest dia de classe anava una mica perduda.


resum: el concepte de la veritat, el coneixement, el desig, la realitat.

La filosofia vol un coneixement que li manca, saber coses, saber com unes coses poden ser així i les altres axà...


També vam parlar de Grècia, de l'Antiga Grècia.

Com una població, com moltes altres en el seu temps, va poder descobrir la filosofia..

Bàsicament van ser tres coses: la geografia ( el lloc on es trobaven, la zona..), el comerç ( contacte amb altre gent desconeguda, fer comerç) i la mitologia (aquells mites que cada un d'ells té un personatge diferent, amb característiques especials i pròpies..amb poders sobrehumans, tot i així, tenint fisonomia humana, per què?

Doncs perquè qui tenia el poder i s'assemblava a un ésser superior, més possibilitats tenia de aconseguir més poder sobre els altres, de gobernar a la gent, que li fessin cas.

Això passa em la mitologia com em la religió cristiana, musulmana, etc.


per al pròxim diari parlarem sobre dos mites que poden tenir algu a veure em el descobriment de la filosofia.

Qué és la filosofia?

El 3r dia de començar les classes de filosofia amb en Jordi,va començar amb una pregunta.
Què és la filosofia?
La resposta és fàcil, una definició força entenedora per tothom però si aprofundim en el tema, a mi em fa ballar el cap.
Comencem: Si no tenim curiositat no existeix el saber, nosaltres el que volem són nous reptes!
Els filòsofs eren enigmàtics, això què vol dir, doncs que cerquen la veritat.
Els savis, van molt més enllà del S. XVI.

Hi va haver un moment en el qual el professor ens va dir:
- Què és allò contrari o oposat a la veritat?
Certament ens va costar moltissim arribar a la paraula exacte. La ignorància.
La filosofia mai ha arribat a la veritat i si hi arribessim, que jo crec que no és així, la ignorància no existiria.

Tot seguit ens va explicar una sèrie de contes ( del perímetre i la paraula) on tot, tot es pot resumir en una sola paraula:

POTSER


També va sortir el tema de l'amor filial ( amistat), l'amor eros ( desig) i l'amor agape ( l'amor animal).
Em vaig quedar molt sorpresa amb el d'eros. Justament allò que va dir m'ha passat a mi ( no entrarem en detalls...)...vaja, casualitats de la vida, no?..

Bé, fins aquí arriba la primera part del diari.